Planegen falcons excitats per la fortor que put del peix dessecat al sol. Centenars de crancs malfien de la nostra proximitat vora el seu cau fosc. Ones suaus esborren la perspectiva de petjades efímeres.
" Una brisa dolça interroga la calma del meu desordre..." Per què deixem senyals que ningú no enten?
" Avui a Diogué, hem estat un esbós de figures llunyanes..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada