País Bassari

Es bifurca l'existència quan has de triar un camí. Ascendeix Simone com una gasela pels esgraons de pedra cap al poblat "badik" d'Iwol i , això que no les tenia totes. Però és irremeiable enfrontar-se a la decissió. Ha tingut que deixar de prendre la Malerone, per sentir-se ella, molt més lleugera d'equipatge.

Se li acosta una avia amb els pits descoberts acariciats per uns collarets multicolors. S'ha enamorat dels seus cabells de fil d'or. Els hi toca rient amb un somriure descalcificat, sense dents. Alhora l'adverteix del brunzit de milers d'abelles que formen una taca enorme a l'escorça del gran baobab. Les últimes passes són un preludi de veus de nen cridat: "tubab", "tubab"(blanc,blanc), acompanyats de les seves mares que prostren safates d'artesania.

Una papallona d'un roig vivíssim descansa en pau sobre la pell en silenci de l'objectiu de la seva càmera.

" Cerco la possibilitat poètica entre discretes intantànies, i tu tant lluny..."

Una pluja de signes cau de la cascada on després de la caminada s'ha refrescat fent esment del goig.