Commou la seva presència, justament per això perquè ningú no l'espera. Aquí cada día, una decadència pletòrica de vida reclama que arribin les barques.
Copsa cadascú dels detalls transitant per la incursió imaginària d'una platja, d'un parany insalvable d'on no pot sortir. Xais es mengen les deixalles del peix, mentre els nens banyen la distracció en un mar necessari.
"M'entristeix l'ocàs sota la immensitat d'aquest cel protector..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada