Entre boscos sagrats

Retornen plegats tots els rigors del sol que desfan l'asfalt com tinta escampada. Entorn al bus, que ha parat en una benzinera s'organitza la conxorxa, a la conquesta del guany, sempre retut a les mans.

" Batega l'angoixa en aquest mercadeig i no sé regatejar..."

Continuem direcció a Cap Skiring entre boscos sagrats i petits llogarets atrapats enmig dels elements. Cada clot és un interval de temps, un petit pas de suavitat, que passem amb cautela.

País Bassari

Es bifurca l'existència quan has de triar un camí. Ascendeix Simone com una gasela pels esgraons de pedra cap al poblat "badik" d'Iwol i , això que no les tenia totes. Però és irremeiable enfrontar-se a la decissió. Ha tingut que deixar de prendre la Malerone, per sentir-se ella, molt més lleugera d'equipatge.

Se li acosta una avia amb els pits descoberts acariciats per uns collarets multicolors. S'ha enamorat dels seus cabells de fil d'or. Els hi toca rient amb un somriure descalcificat, sense dents. Alhora l'adverteix del brunzit de milers d'abelles que formen una taca enorme a l'escorça del gran baobab. Les últimes passes són un preludi de veus de nen cridat: "tubab", "tubab"(blanc,blanc), acompanyats de les seves mares que prostren safates d'artesania.

Una papallona d'un roig vivíssim descansa en pau sobre la pell en silenci de l'objectiu de la seva càmera.

" Cerco la possibilitat poètica entre discretes intantànies, i tu tant lluny..."

Una pluja de signes cau de la cascada on després de la caminada s'ha refrescat fent esment del goig.

Matí a Keudougou

Estossega la polsina que es desprèn del sostre de palma. Un sol perlat entra per les estances del termiter cercant l'ombra. Sota un arbre de mango enorme del "campement" han parat la taula del esmorzar. Simone arriba com la remor d'un vent suau embolicat de menta. La nit ha estat tan llarga com sofocant. Tot pel caprici de no engegar l'aire acondicionat.

Silent canvia el color de l'aigua al fons de la tassa: " Necessito dos tes ben ensucrats, estic deshidratada..."

Es van corcant els dies. Un perfum argentat de pluja segueix tot el trajecte la pols que aixequen les nostres roderes fins a Dindefelo.

" Estic esgotada, els efectes de la Malerone, en fan cloure els ulls..."

" En l'hora foscant se m'apaguen totes les articulacions com la llum petita del frontal ..."

Cap al Sud-Est

Marxem amb la veu de la llum ja desvetllada. Creuem el riu-rei Senegal pel renovat Pont Faidherbe. Avui serà un dia perfecte per familiaritzar-se amb la gent del grup i per no lamentar-se del temps perdut.
Hem de traspassar el país fins a Tambacounda.

" Dibuixarè la vastitud amb un traç d'argila del Sahel, fent-me preguntes amb respostes inconnexes..."

A mig camí hem visitat Touba, la ciutat santa dels musulmans, això ha servit per obrir l'etern debat sobre les religions.

Simone fosa en una besada, dorm amarada en un somni de sultans i minarets.

N'Dar Tout

L'inspirava la curiositat i després d'una dutxa ràpida, Simone, va decidir anar tota sola al "N'Dar Tout", el popular barri de pescadors.
Commou la seva presència, justament per això perquè ningú no l'espera. Aquí cada día, una decadència pletòrica de vida reclama que arribin les barques.
Copsa cadascú dels detalls transitant per la incursió imaginària d'una platja, d'un parany insalvable d'on no pot sortir. Xais es mengen les deixalles del peix, mentre els nens banyen la distracció en un mar necessari.

"M'entristeix l'ocàs sota la immensitat d'aquest cel protector..."

De Dakar a Saint Louis

Avancem a pas viu per la pista delerosa de la novetat. Segons la perspectiva del sol el llac sembla rosa. Muntanyes de sal neixen a la vista envaint records (tenen el mateix color que la pasta de paper de fer màscares, diu...)

Cap aiguat ens ha impedit arribar a Saint Louis. L'hotel La Residence està davant d'un forn d'estil colonial. La flaira a pa sembla que ens doni la benvinguda. Simone agafa la càmera i s'espolsa les mans amb la farina de l'última fornada, entre mirades defallides que fan cua en la segona vesprada del Ramadà.

Simone i els rigors del sol

Avui és el dia que m'he decidit a fer la primera entrada del relat del viatge que vaig escriure durant les vacances a Senegal a l'agost del 2011.

Delayed 00:15

Riu per sota el nas i tanca els ulls, il·lustrant la seva pròpia fotografia com a símbol de llibertat.

Res és previ al viatge. Partir és el verb i, d'aquí uns instants s'enlairarà Simone en l'horitzó d'una anècdota.

Així s'ha iniciat el somni africà, fent escala a Lisboa:

                                           1 Menú Lombo Queijo Baco 6,60

                                            Bebida 30 cl

                                            Agua s/gas 33cl

                                          

                                            Venda a Dinheiro   01/08/11

Senegalesos d'Europa embarquen amb dos hores de retard cap a Dakar. A Simone li ha cridat l'atenció una noieta que juga amb el seu pare. Porta el cabell trenat, ple de figuretes i estels llampants. Es diu Lena, com l'amant de Caravaggio i ella mateixa ha escrit el seu nom en el quadern impagable d'un somriure.