si de l'encontre fortuït
ens ho diem, tot just passant
per sobre de l'empremta en relleu
del murmuri.
És a primera vista
si tamisats els reguitzells d'un plaer
esvaït, alhora acariciem
el pèl més hirsut del somni.
És a primera vista
si passat el tràngol, ens definim
vora la matriu del significat.
Això de la matriu és com la poesia, oi? M'agrada molt també la imatge.
ResponEliminaSí Helena, potser la poesia és el motlle de la debilitat per dir-ho. I aquesta rastellera de càpsules, el resguard de tot un món de paraules...
ResponElimina