que utilitzes per fer líquides les esses.
Plena de ser baixo nua per l'escala dels tons,
per rasclar la terra i satisfer l'herba humida.
M'excita descobrir coses entre allò que tens
molt trepitjat i après.
Abusar del principi d'estar sols
en un món reversible.
M'excita l'estranya flaire a boc
de les teves babutxes...
Foto: Nord de l'Índia.
L'"albaïna", la manca de vent al mar, que faria "líquides les esses" quan bufa, com qui les pronuncia.
ResponElimina"M'excita descobrir coses entre allò que tens
molt trepitjat i après", de fer art de la quotidianeïtat.
"Abusar del principi d'estar sols
en un món reversible", tan bona és la companyia com la manca d'ella, a vegades.
Els dos darrers versos no els entenc gaire. Me'ls pots explicar?
Hola Helena.
ResponEliminaPretenia donar-li a aquest poema un caràcter eròtic en un entorn d'esplet per als seus protagonistes. I les olors del boc, el cuir o inclús les notes de quadra, podríen formar part d'aquest attrezzo passional.
Uf, no ho hagués endevinat!
ResponEliminaJa saps Helena, cadascú pot fer la seva pròpia interpretació. Ella s'aproxima cautelosament eixamplant els pulmons per entregar-se sense cap mena de basarda, ni malfiança. La qüestió de les olors, com et deia, són producte de records o d'instints animals...
EliminaFins aviat.
Descobrir és excitant!
ResponEliminaMerci per l'explicació del poema, però com tu dius, cadascú pot fer la seva pròpia interpetació, aquesta és la màgia, l'excitació!
Petons!
En principi, no em fa res explicar-vos qualsevol dubte o curiositat que en qualsevol vers pogueu tenir.
EliminaMoltes gràcies Rachel, estic content de retrobar-me amb tu.
Petons...