S'estanyen gotes de mudança
en la veu assedegada de la consciència.
Tan aviat perduda, no és espiritualitat,
però llueixes l'alquena en el braç
del gest més predestinat.
Per què treus pit en la llunyania
i, em mostres breus assentaments de tu
arraulits en la certesa?
Descreus de la voluntat de trobar un lloc
per endur-te.
Descreus si fa que el viatge sigui
un esbos de semblança.
Sent tu, empaitant temples definitius.
Sent tu, desposseint-te d'arreus,
en la modificació discreta de ser-hi...
Canviar sense perdre l'essència, el misteri de ser un mateix. M'han captivat especialment aquests versos:
ResponElimina"Per què treus pit en la llunyania
i, em mostres breus assentaments de tu
arraulits en la certesa?".
és un plaer passejar per açí
ResponEliminaHola Sílvia. El que pretenia en aquests versos era incidir sobre l'aspecte de la llibertat, que tant es desenvolupa quan viatgem. I si pel que veig he sigut capaç de captivar- te, doncs premi...
ResponEliminaSalut
Que tal Xelo, gràcies per les teves paraules. Estic molt agraït, de rebre la teua entrada.
ResponEliminaBona vesprada...