És cert Rachel. I crec que es podrien fer moltes interpretacions d'aquest poema. Per exemple llegint-lo ara, veig un hipotètic inici per començar de nou, des de la puresa més íntima i sense rancúnia...
Sí, tens raó Núria, però deixam ser una mica purista. Com li deia a la Rachel, hi ha tot un horitzó d'interpretacions. Què podria dir per exemple una mare que acaba de parir? Ostres, ara sento curiositat...
Saber treure profit de la vida és tot un art.
ResponEliminaNo tothom en sap...
És cert Rachel. I crec que es podrien fer moltes interpretacions d'aquest poema. Per exemple llegint-lo ara, veig un hipotètic inici per començar de nou, des de la puresa més íntima i sense rancúnia...
ResponEliminaA reveure.
sí, jo hi veig un inici :)
ResponEliminaComencem d nou contínuament, però crec q és impossible començar d zero... les motxilles d l'experiència es van omplint :-)
ResponEliminaSí, tens raó Núria, però deixam ser una mica purista. Com li deia a la Rachel, hi ha tot un horitzó d'interpretacions.
EliminaQuè podria dir per exemple una mare que acaba de parir?
Ostres, ara sento curiositat...
Salut.
El primer q diu és "quin mal! " i a continuació "vull un bocata d xorís!"... després ja arriba tota la poesia ;-)
EliminaMolt bon sentit de l'humor Núria. Està clar que sempre hi han prioritats...
EliminaFins aviat.