L'entrellat matern

Accepta-ho en nom d'ella
si remoreja amb assiduitat.

En un tram de foc, l'os contra os
de les espècies t'anuncia que passar el tràngol
és qüestió d'estómac.

Perdona'm la debilitat d'anar més enllà
i, de les variacions de la febre,
que són per a tu, el vés a saber
d'un perquè intolerant.

Acuita't en l'esgarrifança
si la cúpula et sembla una flor de lot invertida
i, sua l'entrellat matern de totes les castes.

Fotografia: Visita Temple d'Or a Amritsar, el santuari més sagrat per a la religió Sikh. Viatge a l'India del Nord.

Renous d'Àsia (I)

El preu plaent i torbat
- de salvar la condició -
la ratlla de l'èxit...

Utopies amb esquella
vers la precisió fidel de mena
d'un tall ferit d'hora punta.

... o dels coberts de l'albaïna
un cop repassat allò que ens diem
amb ginebra barata.

Fotografies: Bangkok

Free Music

                                                                                    A Amy Winehouse...
Desballesto canòdroms amb el soul del meu cor,        
perquè la música mitiga com dius
el llepar de nou, el depèn com t'ho agafis...
Ennuego apostes en la performance
del que t'hi jugues,
com si en l'avantguarda del començar de zero
adoptés llebrers negats a còrrer més.

Vinàlies d'agost

Eixomni, incrédul als banquets de Sèneca
s'ennuega en la meitat de la fam
que ens daria.
Dix l'aquari, que contaminades les matrius
de l'aigua, ja hi som tots per expressar
el tal viure d'aquest silenci.
Qui pagarà les calendes a aquesta nit
de vuit vigílies?
Es dessagna Pompeia en aquest agost
de fogueres per a peixos vius
que honoren a Vulcà i a l'epidemia
de tindre por...
Es dessagna Pompeia en un suïcidi cast
com el de Petroni, que mentre se li esvaeix
la vida per les venes , divaga entre astres
i sàtrapes el preludi d'una nova collita:

Dans al voltant de les banyes de Taure
ix el clamoreig de la llum de Verema,
la constel·lació de les busques tronades
que consigna el paisatge de tanta mística
arraïmada.

Prou de vi Corèl·lia i, de follies profètiques
que em fan tornar al cos.

Què voleu de mi pretorians, si ja no estremeix
cap risc d'allò que puc dir...

Fotografia: Ciutat de Leptis Magna. Viatge a Líbia.

Calfreds d'ala trencada

Entre tu i ell calfreds d'ala trencada
espanten sense èxit la fam
de les gavines.

Quin simulacre, quin desgavell metamòrfic
inundat de bourbon...

Sempre tard, lluny dels braços d'un amor,
t'acomodes amb Bukowski
i, li demanes que les seves mans conquereixin
l'espai suggerit de la teva emergència.

Tatua'm de blau la coïssor de l'ocell neulit,
que mai no s'allunya del teu cor...

L'arca i l'home que torna...

S'aturà l'arca concupiscent al greuge
de carregar-ho tot...

T'he escrit el guió per a un dia
perquè torno més d'hora a casa
i, en aquesta gala, el desencís
vol pau als cors i a les pedres,
apilades com eufemismes.

Vull que m'expliquis el xiuxiueig
afaiçonant-te com el dolor,
com la cantelluda música
que cerca la veu.
Vull que m'expliquis el xiuxiueig
de com es grimpen els pous
sota els llençols inflats
del nostre hivern,
mancat d'extravagàncies.
Perquè a prop de la incisió dels teus ulls,

les deixes del dir són un sangloteig
de síl·labes mutilades.
Són l'arca d'inútils silencis...

Fotografia: Viatge a Mali.

Cafè Fontano

Quin virtuosisme pot parlar de la vida
en aquest "moment funeste"
ofegat en meres conjetures.

Tant és que sé jo, de veres...

També tu m'ho deies Nise:
L'elegia és un mutis, un qualsevol lloc
que passa llista al nom difunt.

Així em vesteixo manllevant la roba
del record.
Així encenc els set braços del canelobre
de Demòdoc, el rapsode cec,
per no ensopegar amb l'enveja
dels que no dubten.

L'any 1647 Francesc Fontanella, el representant més destacat de la segona generació barroca al Principat, es casa amb Helena Serra, a qui es referia amb el pseudònim de Nise en els seus poemes. En morir l'any següent, "Fontano", li adreçarà un recull de sonets elegíacs.