en aquest "moment funeste"
ofegat en meres conjetures.
Tant és que sé jo, de veres...
També tu m'ho deies Nise:
L'elegia és un mutis, un qualsevol lloc
que passa llista al nom difunt.
Així em vesteixo manllevant la roba
del record.
Així encenc els set braços del canelobre
de Demòdoc, el rapsode cec,
per no ensopegar amb l'enveja
dels que no dubten.
L'any 1647 Francesc Fontanella, el representant més destacat de la segona generació barroca al Principat, es casa amb Helena Serra, a qui es referia amb el pseudònim de Nise en els seus poemes. En morir l'any següent, "Fontano", li adreçarà un recull de sonets elegíacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada