Visc en la lluna morta
d'una llum sense recurs,
per veure-hi els tactes
de la genètica de Déu.
Com qui espera el rampell,
la pinzellada d'una maror reviscuda
en tombar el pa d'or
que emmarca anatomies...
També tu ets part de la concepció
imaginària dels colors
colgats en l'ànima.
Textures fresques tenyeixen de sang
el cavaletto del penediment
i, d'aquí ix l'esbós flagel·lat
de la carn que cruix.
A Caravaggio per " La flagel·lació del Nostre Senyor".
Amb aquest tercer poema inclós en l'etiqueta "Àlbum Caravaggio", us faig un tastet d'un projecte, d'un treball fomat per vint poemes farcits de litúrgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada