Aigües de verdes esperes

T'esmunys en l'absència d'un ghat fictici
i, dius que l'espiritualitat és un esguard,
és la intempèrie en trànsit de la veu interior...

Fotografia: Purificació a Benarés. Viatge a l'Índia.

La pedra d'ésser amic

En el jo dels teus ritmes                              
encara sento el rerefons d'un mot precís,
la pedra d'ésser amic.                                                                                      
Perquè en allò de creure tot muda
i res no ens correspon...
El guany en perdre desvetlla un tribut
sense recances, l'apnea de somiar la vida.
Sense com he abandonat els circells,
la llenya d'arrapar-me al cos volgut
fins a embalumar els sentits en l'olor que m'entabana.

En el seny silent no existeix la urgència,
tot es redueix a una roda poètica sense torns.
És com si sol·lícits i nafrats per dir-ho
hivernéssim embolicats com escorpins,
entre ecos de rapsodes absents.

 Fotografia: "La mare dels ous...". Mercat Nord de Tailàndia.

L'entrellat matern

Accepta-ho en nom d'ella
si remoreja amb assiduitat.

En un tram de foc, l'os contra os
de les espècies t'anuncia que passar el tràngol
és qüestió d'estómac.

Perdona'm la debilitat d'anar més enllà
i, de les variacions de la febre,
que són per a tu, el vés a saber
d'un perquè intolerant.

Acuita't en l'esgarrifança
si la cúpula et sembla una flor de lot invertida
i, sua l'entrellat matern de totes les castes.

Fotografia: Visita Temple d'Or a Amritsar, el santuari més sagrat per a la religió Sikh. Viatge a l'India del Nord.

Renous d'Àsia (I)

El preu plaent i torbat
- de salvar la condició -
la ratlla de l'èxit...

Utopies amb esquella
vers la precisió fidel de mena
d'un tall ferit d'hora punta.

... o dels coberts de l'albaïna
un cop repassat allò que ens diem
amb ginebra barata.

Fotografies: Bangkok

Free Music

                                                                                    A Amy Winehouse...
Desballesto canòdroms amb el soul del meu cor,        
perquè la música mitiga com dius
el llepar de nou, el depèn com t'ho agafis...
Ennuego apostes en la performance
del que t'hi jugues,
com si en l'avantguarda del començar de zero
adoptés llebrers negats a còrrer més.

Vinàlies d'agost

Eixomni, incrédul als banquets de Sèneca
s'ennuega en la meitat de la fam
que ens daria.
Dix l'aquari, que contaminades les matrius
de l'aigua, ja hi som tots per expressar
el tal viure d'aquest silenci.
Qui pagarà les calendes a aquesta nit
de vuit vigílies?
Es dessagna Pompeia en aquest agost
de fogueres per a peixos vius
que honoren a Vulcà i a l'epidemia
de tindre por...
Es dessagna Pompeia en un suïcidi cast
com el de Petroni, que mentre se li esvaeix
la vida per les venes , divaga entre astres
i sàtrapes el preludi d'una nova collita:

Dans al voltant de les banyes de Taure
ix el clamoreig de la llum de Verema,
la constel·lació de les busques tronades
que consigna el paisatge de tanta mística
arraïmada.

Prou de vi Corèl·lia i, de follies profètiques
que em fan tornar al cos.

Què voleu de mi pretorians, si ja no estremeix
cap risc d'allò que puc dir...

Fotografia: Ciutat de Leptis Magna. Viatge a Líbia.

Calfreds d'ala trencada

Entre tu i ell calfreds d'ala trencada
espanten sense èxit la fam
de les gavines.

Quin simulacre, quin desgavell metamòrfic
inundat de bourbon...

Sempre tard, lluny dels braços d'un amor,
t'acomodes amb Bukowski
i, li demanes que les seves mans conquereixin
l'espai suggerit de la teva emergència.

Tatua'm de blau la coïssor de l'ocell neulit,
que mai no s'allunya del teu cor...