Índia del Nord

Índia del Nord
Índia del Nord

diumenge, 25 d’agost del 2013

Gabaleh

La postal és el tot percebut,
el vull o no vull de la rosa desclosa.

Reciteu en farsí: Hafez, Saadí i Ferdowsi
mentre desembaleu  de l'embalum
de l'estar segures, el futur d'un bon dot,
el "mahr" d'un home com cal...

També vosaltres sou l'amor,
l'alè que m'enduc a iogurt amb sabsí,
que tant amoroseix l'estranya pressa
del murmuri.


Fotografia: Plaça de l'Imam/Isfahan.

Les dones iranís demanaven al futur marit per a casar-se un bon "marh" i quedava escrit en el "gabaleh" o contracte de matrimoni. Basicament es tractava de diners, cases, jardins i joies, que rebria l'esposa en cas d'un divorci a petició del marit. És una mesura de protecció de les dones musulmanes entorn al divorci.

divendres, 23 d’agost del 2013

Persèpolis

Com t'explicaria la calma Alexandre,
en l'agorafòbia de tant desert...
Apaivaga el plaer de les justes.
Has embriagat a tots els lleons cadells
de la teva ira en les sèquies sabàtiques
del meu sexe.
No t'adones que el teu comport
és complaure als Déus i al món.
Qui erra pena mereix, i el meu propòsit
tot i què la història només es lliuri a els hòmens,
és la llicència, la destresa per fer justícia.
Mireu com sondrollen les torxes en deliri
en les meves intencions.
Mireu altesa, com crema Persèpolis.


Fotografia: Persèpolis, 2013...

Diu la llegenda, que Thais una de les cortesanes que acompanyava al exèrcit, va convèncer a Alexandre embriagat per calar foc als palaus com a represàlia de la destrucció de l'Acròpolis. Aquesta dona un cop vençut l'imperi Aquemènida persa comandat per Darío I, a la gran batalla d'Issos, va llençar la primera torxa i, part d'això és el que va quedar...

dissabte, 13 de juliol del 2013

Albaïna

Estudio les formes, el temps precís
que utilitzes per fer líquides les esses.
Plena de ser baixo nua per l'escala dels tons,
per rasclar la terra i satisfer l'herba humida.
M'excita descobrir coses entre allò que tens
molt trepitjat i après.
Abusar del principi d'estar sols
en un món reversible.
M'excita l'estranya flaire a boc
de les teves babutxes...


Foto: Nord de l'Índia.


divendres, 12 de juliol del 2013

Matriu del significat

És a primera vista
si de l'encontre fortuït
ens ho diem, tot  just passant
per sobre de l'empremta en relleu
del murmuri.
És a primera vista
si tamisats els reguitzells d'un plaer
esvaït, alhora acariciem
el pèl més hirsut del somni.
És a primera vista
si passat el tràngol, ens definim
vora la matriu del significat.



diumenge, 19 de maig del 2013

Assentaments de tu

S'estanyen gotes de mudança
en la veu assedegada de la consciència.

Tan aviat perduda, no és espiritualitat,
però llueixes l'alquena en el braç
del gest més predestinat.

Per què treus pit en la llunyania
i, em mostres breus assentaments de tu
arraulits en la certesa?

Descreus de la voluntat de trobar un lloc
per endur-te.
Descreus si fa que el viatge sigui
un esbos de semblança.

Sent tu, empaitant temples definitius.

Sent tu, desposseint-te d'arreus,
en la modificació discreta de ser-hi...





dimecres, 1 de maig del 2013

Punt de partida

En un medi íntim els punts del part
conserven l'ofici i ens salven la pell.
Treuen doncs, profit de la vida.


dimarts, 23 d’abril del 2013

After ventus

Propensa com la feblesa, dubto obstinada,
apelfada al fet consumat,
fleuma en paraules...

En el si de la dansa,
com buscant-ne la pell sostovada
del cos crític, entre escarafalls eòlics,
trasbalsats de llum.





dissabte, 16 de març del 2013

Y-12000931...

¿Per què la clau per anul·lar la multa
ha esdevingut un sangtraït numèric?

Perquè en la fúria del meu tard
la mudança del no preveure prou,
em precintava els canells tatuats,
en un incís esgarrifat de per vida...



diumenge, 24 de febrer del 2013

Cara i clatell

Aquest va ser el lema dels premis a la creativitat artística, impulsats per la Fundació de Salut Mental CPB, que proposava als malalts que dibuixessin o retratessin de cara i d'esquena un professional (un psiquiatre, un infermer, un psicoleg...) que els estigués atenent en aquell període. I la resposta va ser massiva.
Alguns dels títols van ser: " El meu àngel de la guarda", "eixugallàgrimes", "gràcies per haver estar sempre al meu costat" i "el meu cofident".  La guanyadora va pintar "L'infermer que escolta", i explica: "Li vaig pintar orelles grosses perquè sap escoltar i, per darrere, li veig el cervell, complex".



Fa temps que conservo la notícia d'aquesta magnífica proposta ( concretament va ser publicada a La Vanguardia, el 20 de maig del 2011). Són aquells esdeveniments que et sobten i et desperten molta curiositat, pequè hi han moltíssimes persones que conviuen amb l'esquizofrènia. 
Jo després de tot això vaig decidir ficar-me en la pell d'aquestes persones, per traslladar la meva admiració a través d'un poema també titulat: "Cara i clatell".

L'ànima m'acompanya a marxar,
però tanco els ulls i veig una mà
recolzada en el clatell d'un destí conformat.

Plena de parlar amb mi
cerco el pinzell i la semblança
que m'acosta al reconèixer.

Quin frenesí de rínxols
encara humits, prostrats en la quietud.

És abstracte sentir la vergonya al front?

Tan a prop del designi,
de la partició del pensament
en parcel·les, frego l'últim vel de veu
amb els avions de paper
que sempre arriben tard a les coses.

Respiro fondo a les presumptes
imminències i al ritme del símptoma.
¿ Sóc jo? De vegades depasso
la fluència de saber-ho,
quan algú crida el meu nom
dessecat al sol.

Se'm fa difícil aquest fer,
aquest potser vigilant
de la darrera excusa.

Quina taca més bella dius,
temperant la serenor...

Diuen ells, sempre
i tal com apareixen a la vista
represento l'esdeveniment,
la perspectiva sublim d'uns llavis
com invertits cap a totes les absències.

El mar té veus

I la veu de la cantant de l'Alguer, Franca Masu, és una d'elles. Com va dir Paolo Fresu en el llibret que presenta el seu treball discogàfic: Aquamare. "És una veu que ens parla del sol, del mar i de la gent. Navegant pels mars dels negossios de l'obsidiana de tharros o travessant la lluminosa figura d'Elionor d'Arborea fins les bodes aragoneses i catalanes".


Una veu que copsa l'aspecte més íntim del món femení i d'una illa, Sardenya, posada al cor dels mars.

Si voleu comprovar la realitat, el sentit del títol d'aquesta entrada, pareu l'orella i escolteu-la. Com diu també Carles Duarte: " Així és Franca Masu, autèntica i antiga, essencial, com Aquamare.







dilluns, 11 de febrer del 2013

IX

Essent tan poc,
com si nedéssim sota l'influx
de Sol in corde Loenis,
vetllem vestigis de llum
de bengales dins la fosca.

dijous, 7 de febrer del 2013

VIII

Fendits tots els mars,
dels meus ulls isqueren
les mans buides
d'un món en trànsit.


dimecres, 6 de febrer del 2013

VII

On he estat,
encantat per la flama desesmada
d'uns ulls de pas?
Sempre suren imminències.
Pauses de seda crua
eternitzen veus en silenci.
On deu ser, l'escandall de l'ànima
si pot arribar fins al meu fons?
Tombo la mirada als quatre rems
de la gavarra que m'acull.
Tombo la mirada a la sal oberta
que em fereix i fa malbé
qualsevol dret d'ancoratge.


dilluns, 4 de febrer del 2013

VI

Respiro i prou
com un ésser prim, teleosti,
esgarrapant al temps
reminiscències de l'aire
que em manca.


diumenge, 3 de febrer del 2013

V


Sentir-se nàufrag del dir
davant del mirall asclat 
de Minerva.
Mudar en pedra tot allò vist
i tornar tenyit de iode
als orígens on emana el gest
lluny de cap necessitat.




IV

Sortòs de mi, provo de cridar
perquè m'exalta batre-li el pols
al silenci intuït
que ens deixa morir tantes vegades
entre fonema i fonema.


dissabte, 2 de febrer del 2013

III

A ratxes véns estremint-te
amb les veles fustigades de comiats
i, fora seny, passes a frec
envestint-me salvatge
com una tempesta d'acords
de Xostakóvitx.


II

Abans no perdis tota l'aigua,
treu com a excusa l'esquif de l'eixut
i surt a l'encesa
amb la quietud forjada
dels llavis incrèduls d'Ifigènia.


divendres, 1 de febrer del 2013

I

En tant que puguis, pren-me
pels carrers dels oficis
d'una mar gòtica.
Llavors l'oblit serà un passatge,
un estigma hidrogràfic
perfumat de floridura.




Bengales dins la fosca

Aquest treball va ser premiat durant la celebració del Premi de Poemes de Mar- La Mar de LLetres 2009,organitzat per l'Ajuntament de Calafell.
També ha estat publicat a Gàrgola, al setembre del 2012,  en el  número 36, del Butlletí del Centre d'Estudis Sadurninencs.
És un sol poema dividit en nou parts o bengales. El fet de participar en aquest certàmen, va ser l'excusa o la motivació d'escriure sobre el mar.
He pensat en fer les entrades al bloc amb la mateixa dinàmica que el relat viatger de" Simone i els rigors del sol". Així ho podreu anar seguint amb calma i tot el seu conjunt quedarà plasmat en aquesta etiqueta.
Espero que us agradi...

diumenge, 27 de gener del 2013

Esclaus a tornar

Simone aquest dia a Gorée, antiga illa d'esclaus, serà l'últim dia i, no puc fer res més que inventar el mapa de la teva tornada.
" Se'm glaça la cintura de saber que existeix una vigília per tornar-hi i trobar tot a lloc..."
Vents de comiat es dipositen en l'art de cada mirada. Mans d'adéu s'obren com escorces.
Amics, el viatge ens ha provat.


dissabte, 26 de gener del 2013

Joal Fadiu

Avui és quinze d'agost, dia de la Mare de Déu. Traspassem en peregrinació el pont de fusta fins a l'entrada de  Joal Fadiu, on es visualitza un petit moll on crema la brossa quotidiana. Em sorprèn el batibull protagonitzat per dues truges prenyades en la disputa d'una col que sura en l'aigua putrefacta. Una catifa blanca de closques ens aguarda a cada passa  tot fent camí cap al cementiri compartit per cristians i musulmans.



" Tanco els ulls ancorats de tornada a Dakar i recordo la mudança de cada instant viscut..."










dimecres, 23 de gener del 2013

Mercat en diagonal

Les fronteres fan aspres les persones. Gàmbia és com una llengüeta dins del territori del Senegal. Ens aturem formant una cua immensa al darrere de camions tronats, carregats fins a límits insospitables de tota mena de mercaderies. Els camèlics esperen el seu torn dormint l'ànsia sota carrosseries d'òxid. Tot esdevé pols i pol·lució en aquest mercat en diagonal, on pots trobar souvenirs inimaginables, aigua fresca en bossetes de plàstic o fins i tot entrepans de pollastre amb ou escaldat.


El pas fronterer consisteix en traspassar en transbordador el riu Sine- Soloum. En teoria un tràmit curt, però els interessos necis del suborn fa que sigui un caos patètic.




dimarts, 22 de gener del 2013

Capvespre solidari

Ens parles de parteres i de criatures que neixen en la penombra d'aquesta maternitat i, ens fa mal pensar en qualsevol urgència.
"Nosaltres no som cap bàlsam, però estem de pas i voluntariament us volem ajudar amb aquests medicaments i aquest material sanitari..."  Flaixos d'agraïment íxen dels ulls ben desperts de la infermera.


Hem de marxar i, marxem sense saber si els versos d'un curs passat s'esborraran en la solitud d'aquesta escola ben fermada.


diumenge, 20 de gener del 2013

Petjades efímeres

Planegen falcons excitats per la fortor que put del peix dessecat al sol. Centenars de crancs malfien de la nostra proximitat vora el seu cau fosc. Ones suaus esborren la perspectiva de petjades efímeres.
" Una brisa dolça interroga la calma del meu desordre..."  Per què deixem senyals que ningú no enten?

" Avui a Diogué, hem estat un esbós de figures llunyanes..."





Bar Calypso

Simone entra al bar Calypso com un estel aperduat. Va cap a la barra entre una intensa olor a mestissatge. Demana una Flag. El relec li brilla al pit. És tan bella com discreta i, sense voler, llueix un escot encès. Els músics riuen per sota el nas i se la miren murris, tocant el iambe, amb les venes inflades a petar.Sembla que perdin el seny posseïts pel ritme.

" Quan torni t'explicaré algun festeig i alguna fantasia..."


dissabte, 19 de gener del 2013

Carabane

Cau el sol com una absència nua sobre la bonica illa de Carabane. És una hora baixa apoteòsica. Per tot arreu es respira xivarri i festa.  Hem coincidit amb els preparatius d'un casament, que per a ells dura tres díes i, on la familia del nuvi es fa càrrec de totes les despeses...
Passarem dos nits en aquest indret apartat del món. Després de sopar ens han convidat a un espectacle de percussió.




divendres, 18 de gener del 2013

Sacrifici

El dia s'ha llevat ple de reflexes sobre l'aigua dels arrossars. Avui visitarem els poblats "Diolà" fins arribar a Elinkine, on una piragua ens conduirà a l'illa de Carabane.
Sanglota la ceiba vetllant la nostra ombra. "El silenci que vull mirar, és el meu silenci..." "Dins aquest tapis de verdor hi ha un quiosc de fruites exòtiques..."


El camí és un circuit fins a Djembering on estem convocats per un fetiller.


Entorn a la seva cabana ens demana el nom a tots. Parla de la saviesa de la natura , del respecte del seu poble vers la dona. Amb dos conquilles esventrades empaitarà el nostre futur. La posició dels mol·luscs assenyala sacrifici....

dijous, 17 de gener del 2013

Kassoumay, kassoumay

A l'entrada de l'Hotel Maya, ens rep Yasmina amb un musical: "kassoumay, kassoumay", la salutació amorosida de La Casamance.
Hores petites fixen el lloc en la immediatesa d'un horitzó atlàntic.

"Quina mar hi ha al darrere d'aquest teló de buguenvíl·lies..."




Simone es torba en la memòria mentre llegeix, mentre se li consumeix el cigarret als llavis.
A qui se li acut folrar-se el llibre amb el programa del viatge?


dimarts, 15 de gener del 2013

Entre boscos sagrats



Retornen plegats tots els rigors del sol que desfan l'asfalt com tinta escampada. Entorn al bus, que ha parat en una benzinera s'organitza la conxorxa, a la conquesta del guany, sempre retut a les mans.

" Batega l'angoixa en aquest mercadeig i no sé regatejar..."

Continuem direcció a Cap Skiring entre boscos sagrats i petits llogarets atrapats enmig dels elements. Cada clot és un interval de temps, un petit pas de suavitat, que passem amb cautela.



diumenge, 13 de gener del 2013

País Bassari

Es bifurca l'existència quan has de triar un camí. Ascendeix Simone com una gasela pels esgraons de pedra cap al poblat "badik" d'Iwol i , això que no les tenia totes. Però és irremeiable enfrontar-se a la decissió. Ha tingut que deixar de prendre la Malerone, per sentir-se ella, molt més lleugera d'equipatge.
Se li acosta una avia amb els pits descoberts acariciats per uns collarets multicolors. S'ha enamorat dels seus cabells de fil d'or. Els hi toca rient amb un somriure descalcificat, sense dents. Alhora l'adverteix del brunzit de milers d'abelles que formen una taca enorme a l'escorça del gran baobab. Les últimes passes són un preludi de veus de nen cridat: "tubab", "tubab"(blanc,blanc), acompanyats de les seves mares que prostren safates d'artesania.


Una papallona d'un roig vivíssim descansa en pau sobre la pell en silenci de l'objectiu de la seva càmera.

" Cerco la possibilitat poètica entre discretes intantànies, i tu tant lluny..."

Una pluja de signes cau de la cascada on després de la caminada s'ha refrescat fent esment del goig.





dissabte, 12 de gener del 2013

Matí a Keudougou





Estossega la polsina que es desprèn del sostre de palma. Un sol perlat entra per les estances del termiter cercant l'ombra. Sota un arbre de mango enorme del "campement" han parat la taula del esmorzar. Simone arriba com la remor d'un vent suau embolicat de menta. La nit ha estat tan llarga com sofocant. Tot pel caprici de no engegar l'aire acondicionat.
Silent canvia el color de l'aigua al fons de la tassa: " Necessito dos tes ben ensucrats, estic deshidratada..."



Es van corcant els dies. Un perfum argentat de pluja segueix tot el trajecte la pols que aixequen les nostres roderes fins a Dindefelo.

" Estic esgotada, els efectes de la Malerone, en fan cloure els ulls..."

" En l'hora foscant se m'apaguen totes les articulacions com la llum petita del frontal ..."





divendres, 11 de gener del 2013

Cap al Sud-Est

Marxem amb la veu de la llum ja desvetllada. Creuem el riu-rei Senegal pel renovat Pont Faidherbe. Avui serà un dia perfecte per familiaritzar-se amb la gent del grup i per no lamentar-se del temps perdut.
Hem de traspassar el país fins a Tambacounda.

" Dibuixarè la vastitud amb un traç d'argila del Sahel, fent-me preguntes amb respostes inconnexes..."


A mig camí hem visitat Touba, la ciutat santa dels musulmans, això ha servit per obrir l'etern debat sobre les religions.
Simone fosa en una besada, dorm amarada en un somni de sultans i minarets.


dimecres, 9 de gener del 2013

N'Dar Tout

L'inspirava la curiositat i després d'una dutxa ràpida, Simone, va decidir anar tota sola al "N'Dar Tout", el popular barri de pescadors.
Commou la seva presència, justament per això perquè ningú no l'espera. Aquí cada día, una decadència pletòrica de vida reclama que arribin les barques.
Copsa cadascú dels detalls transitant per la incursió imaginària d'una platja, d'un parany insalvable d'on no pot sortir. Xais es mengen les deixalles del peix, mentre els nens banyen la distracció en un mar necessari.

"M'entristeix l'ocàs sota la immensitat d'aquest cel protector..."





dilluns, 7 de gener del 2013

De Dakar a Saint Louis

Avancem a pas viu per la pista delerosa de la novetat. Segons la perspectiva del sol el llac sembla rosa. Muntanyes de sal neixen a la vista envaint records (tenen el mateix color que la pasta de paper de fer màscares, diu...)

Cap aiguat ens ha impedit arribar a Saint Louis. L'hotel La Residence està davant d'un forn d'estil colonial. La flaira a pa sembla que ens doni la benvinguda. Simone agafa la càmera i s'espolsa les mans amb la farina de l'última fornada, entre mirades defallides que fan cua en la segona vesprada del Ramadà.




dissabte, 5 de gener del 2013

Simone i els rigors del sol

Avui és el dia que m'he decidit a fer la primera entrada del relat del viatge que vaig escriure durant les vacances a Senegal a l'agost del 2011.


Delayed 00:15

Riu per sota el nas i tanca els ulls, il·lustrant la seva pròpia fotografia com a símbol de llibertat.
Res és previ al viatge. Partir és el verb i, d'aquí uns instants s'enlairarà Simone en l'horitzó d'una anècdota.
Així s'ha iniciat el somni africà, fent escala a Lisboa:


                                           1 Menú Lombo Queijo Baco 6,60
                                            Bebida 30 cl
                                            Agua s/gas 33cl
                                          
                                            Venda a Dinheiro   01/08/11


Senegalesos d'Europa embarquen amb dos hores de retard cap a Dakar. A Simone li ha cridat l'atenció una noieta que juga amb el seu pare. Porta el cabell trenat, ple de figuretes i estels llampants. Es diu Lena, com l'amant de Caravaggio i ella mateixa ha escrit el seu nom en el quadern impagable d'un somriure.