encantat per la flama desesmada
d'uns ulls de pas?
Sempre suren imminències.
Pauses de seda crua
eternitzen veus en silenci.
On deu ser, l'escandall de l'ànima
si pot arribar fins al meu fons?
Tombo la mirada als quatre rems
de la gavarra que m'acull.
Tombo la mirada a la sal oberta
que em fereix i fa malbé
qualsevol dret d'ancoratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada