Índia del Nord

Índia del Nord
Índia del Nord

dissabte, 13 de desembre del 2014

Berlín-Chemnitz-Leipzig

T'hi respiro enquimerada en l'olor
que pressenteix la frisança
d'un vers infal·lible.

Algú amb un to desat en la calma
parla de la transversalitat de l'art,
de les cares gastades del políedre.

Quan se'm torna comiat la buidor
de llegir-te des de dintre,
les nostres certeses es confien
a ràfegues de judici.
Si t'avens a no parar de viure,
cap lloc teu no sé, i tan fa que siguis
a Berlín a Chemnitz o a Leipzig...

La veu creix cap al sentit essencial,
cap a l'adéu nòmada que mai més no serà lluny
i, que se'ns manifesta, sense cap més pronòstic.






dissabte, 18 d’octubre del 2014

Aigües de verdes esperes

T'esmunys en l'absència d'un ghat fictici
i, dius que l'espiritualitat és un esguard,
és la intempèrie en trànsit de la veu interior...






Fotografia: Purificació a Benarés. Viatge a l'Índia.

diumenge, 7 de setembre del 2014

La pedra d'ésser amic

En el jo dels teus ritmes                              
encara sento el rerefons d'un mot precís,
la pedra d'ésser amic.                                                                                      
Perquè en allò de creure tot muda
i res no ens correspon...
El guany en perdre desvetlla un tribut
sense recances, l'apnea de somiar la vida.
Sense com he abandonat els circells,
la llenya d'arrapar-me al cos volgut
fins a embalumar els sentits en l'olor que m'entabana.

En el seny silent no existeix la urgència,
tot es redueix a una roda poètica sense torns.
És com si sol·lícits i nafrats per dir-ho
hivernéssim embolicats com escorpins,
entre ecos de rapsodes absents.




 Fotografia: "La mare dels ous...". Mercat Nord de Tailàndia.

dissabte, 23 d’agost del 2014

L'entrellat matern

Accepta-ho en nom d'ella
si remoreja amb assiduitat.

En un tram de foc, l'os contra os
de les espècies t'anuncia que passar el tràngol
és qüestió d'estómac.

Perdona'm la debilitat d'anar més enllà
i, de les variacions de la febre,
que són per a tu, el vés a saber
d'un perquè intolerant.

Acuita't en l'esgarrifança
si la cúpula et sembla una flor de lot invertida
i, sua l'entrellat matern de totes les castes.



Fotografia: Visita Temple d'Or a Amritsar, el santuari més sagrat per a la religió Sikh. Viatge a l'India del Nord.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Renous d'Àsia (I)

El preu plaent i torbat
- de salvar la condició -
la ratlla de l'èxit...





Utopies amb esquella
vers la precisió fidel de mena
d'un tall ferit d'hora punta.



... o dels coberts de l'albaïna
un cop repassat allò que ens diem
amb ginebra barata.



Fotografies: Bangkok

diumenge, 17 d’agost del 2014

Free Music

                                                                                    A Amy Winehouse...
Desballesto canòdroms amb el soul del meu cor,        
perquè la música mitiga com dius
el llepar de nou, el depèn com t'ho agafis...
Ennuego apostes en la performance
del que t'hi jugues,
com si en l'avantguarda del començar de zero
adoptés llebrers negats a còrrer més.

diumenge, 29 de juny del 2014

Vinàlies d'agost

Eixomni, incrédul als banquets de Sèneca
s'ennuega en la meitat de la fam
que ens daria.
Dix l'aquari, que contaminades les matrius
de l'aigua, ja hi som tots per expressar
el tal viure d'aquest silenci.
Qui pagarà les calendes a aquesta nit
de vuit vigílies?
Es dessagna Pompeia en aquest agost
de fogueres per a peixos vius
que honoren a Vulcà i a l'epidemia
de tindre por...
Es dessagna Pompeia en un suïcidi cast
com el de Petroni, que mentre se li esvaeix
la vida per les venes , divaga entre astres
i sàtrapes el preludi d'una nova collita:

Dans al voltant de les banyes de Taure
ix el clamoreig de la llum de Verema,
la constel·lació de les busques tronades
que consigna el paisatge de tanta mística
arraïmada.

Prou de vi Corèl·lia i, de follies profètiques
que em fan tornar al cos.

Què voleu de mi pretorians, si ja no estremeix
cap risc d'allò que puc dir...


Fotografia: Ciutat de Leptis Magna. Viatge a Líbia.

dimarts, 22 d’abril del 2014

Calfreds d'ala trencada

Entre tu i ell calfreds d'ala trencada
espanten sense èxit la fam
de les gavines.

Quin simulacre, quin desgavell metamòrfic
inundat de bourbon...

Sempre tard, lluny dels braços d'un amor,
t'acomodes amb Bukowski
i, li demanes que les seves mans conquereixin
l'espai suggerit de la teva emergència.

Tatua'm de blau la coïssor de l'ocell neulit,
que mai no s'allunya del teu cor...











dilluns, 17 de febrer del 2014

L'arca i l'home que torna...

S'aturà l'arca concupiscent al greuge
de carregar-ho tot...

T'he escrit el guió per a un dia
perquè torno més d'hora a casa
i, en aquesta gala, el desencís
vol pau als cors i a les pedres,
apilades com eufemismes.

Vull que m'expliquis el xiuxiueig
afaiçonant-te com el dolor,
com la cantelluda música
que cerca la veu.
Vull que m'expliquis el xiuxiueig
de com es grimpen els pous
sota els llençols inflats
del nostre hivern,
mancat d'extravagàncies.
Perquè a prop de la incisió dels teus ulls,
les deixes del dir són un sangloteig
de síl·labes mutilades.
Són l'arca d'inútils silencis...



Fotografia: Viatge a Mali.

dissabte, 1 de febrer del 2014

Cafè Fontano

Quin virtuosisme pot parlar de la vida
en aquest "moment funeste"
ofegat en meres conjetures.

Tant és que sé jo, de veres...

També tu m'ho deies Nise:
L'elegia és un mutis, un qualsevol lloc
que passa llista al nom difunt.

Així em vesteixo manllevant la roba
del record.
Així encenc els set braços del canelobre
de Demòdoc, el rapsode cec,
per no ensopegar amb l'enveja
dels que no dubten.



L'any 1647 Francesc Fontanella, el representant més destacat de la segona generació barroca al Principat, es casa amb Helena Serra, a qui es referia amb el pseudònim de Nise en els seus poemes. En morir l'any següent, "Fontano", li adreçarà un recull de sonets elegíacs.

dissabte, 11 de gener del 2014

Tor di Nona

Visc en la lluna morta
d'una llum sense recurs,
per veure-hi els tactes
de la genètica de Déu.

Com qui espera el rampell,
la pinzellada d'una maror reviscuda
en tombar el pa d'or
que emmarca anatomies...

També tu ets part de la concepció
imaginària dels colors
colgats en l'ànima.

Textures fresques tenyeixen de sang
el cavaletto del penediment
i, d'aquí ix l'esbós flagel·lat
de la carn que cruix.


A Caravaggio per " La flagel·lació del Nostre Senyor".

Amb aquest tercer poema inclós en l'etiqueta "Àlbum Caravaggio", us faig un tastet d'un projecte, d'un treball fomat per vint poemes farcits de litúrgia.

dissabte, 4 de gener del 2014

Pecat de joventut

Frueix Narcís si mai
cap claustre d'aigua
t'havia colpit així.
Frueix del cabal ben guanyat
que surt de mare.
Dels ulls banyats en la contemplació
d'aquest paisatge copsat d'una aclucada,
però si em consideres
diga'm almenys que t'enutja el raciocini
d'intentar conciliar l'amor
amb la passió més tràgica
i, que tems encabir en tu
aquest reflex impol·lut de textures.




A Caravaggio per "Narcís".


Ni tan sols el somni, experiència solitària per excel·lència, no és possible sense els altres, en la mesura que ni el narcisista més reconsagrat no és capaç de somiar-se exclusivament ell mateix...

dimecres, 1 de gener del 2014

Missa rasa

Llavieja l'encara no
en aquest desesme d'engrescar-se
per poca cosa.

Quin trasbals de perles embrutides
i gerros de perfum.

Rica d'allò que has donat
em reveles la vida
des del balancí llastat de la pietat
i, m'ho dius retenint el plor
de sota la llengua,
entre pauses d'un antic dir
que sojornen en la grava grossa
del costum.

Lena ser aquí és la cerimònia,
el pa necessari del tiberi
i de la humiliació...



A Caravaggio per " Magdalena penitent".