VI

Respiro i prou
com un ésser prim, teleosti,
esgarrapant al temps
reminiscències de l'aire
que em manca.

V

Sentir-se nàufrag del dir

davant del mirall asclat 

de Minerva.

Mudar en pedra tot allò vist

i tornar tenyit de iode

als orígens on emana el gest

lluny de cap necessitat.

IV

Sortòs de mi, provo de cridar
perquè m'exalta batre-li el pols
al silenci intuït
que ens deixa morir tantes vegades
entre fonema i fonema.

III

A ratxes véns estremint-te
amb les veles fustigades de comiats
i, fora seny, passes a frec
envestint-me salvatge
com una tempesta d'acords
de Xostakóvitx.

II

Abans no perdis tota l'aigua,
treu com a excusa l'esquif de l'eixut
i surt a l'encesa
amb la quietud forjada
dels llavis incrèduls d'Ifigènia.

I

En tant que puguis, pren-me
pels carrers dels oficis
d'una mar gòtica.
Llavors l'oblit serà un passatge,
un estigma hidrogràfic
perfumat de floridura.

Bengales dins la fosca

Aquest treball va ser premiat durant la celebració del Premi de Poemes de Mar- La Mar de LLetres 2009,organitzat per l'Ajuntament de Calafell.
També ha estat publicat a Gàrgola, al setembre del 2012,  en el  número 36, del Butlletí del Centre d'Estudis Sadurninencs.
És un sol poema dividit en nou parts o bengales. El fet de participar en aquest certàmen, va ser l'excusa o la motivació d'escriure sobre el mar.
He pensat en fer les entrades al bloc amb la mateixa dinàmica que el relat viatger de" Simone i els rigors del sol". Així ho podreu anar seguint amb calma i tot el seu conjunt quedarà plasmat en aquesta etiqueta.

Espero que us agradi...