El cel protector

Aquest preciós relat escrit per Paul Bowles, és una aventura amb dos plans simultanis: el desert real i el desert interior de l'esperit.
Dicta sentències tan potents com aquesta: "La humanitat és tothom llevat d'un mateix".

Aquest és el passatge originari del títol:

Saps- digué Port, i la seva veu va sonar irreal, com sol passar després d'una llarga pausa en un indret absolutament silenciós-, el cel aquí és estrany. De vegades quan el miro, tinc la sensació que és una cosa solida, que ens protegeix del que hi ha al darrere.

Molt recomenable...

Una de trobadors

Guilhem de Petieu, un dels trobadors més importants del segle XII, destacava pel seu marcat caràcter i temperament ardent. Segons diu el professor Ruiz-Domenech, aquest tobador segueix sent un repte per al medievalista. A través de la seva història m'he traslladat al Perigord, la topografia de les seves galants aventures.

" Sor", diz N' Agnes a N' Ermessen,

"trobat avem que anam queren!"

"Sor, per amor Deu l'alberguem,

que ben es mutz,

e ja per lui nostre conselh

non es saubutz."

Els versos d'aquesta cobla o estança, pertanyen al poema titulat: FARAI UN VERS, POS MI SONELH ( faré una canço mentre somiejo...)

Pelegrinatge al Temple d'Or

Una de les imatges més colpidores del viatge al nord de l'Índia ha estat la visita al Temple d'Or d'Amritsar. Un gran temple de pelegrinatge, on milers de persones de la religió Sikh es concentren i organitzen les tasques per preparar els àpats. Tots aquells que hi arribin tenen la possibilitat de menjar de franc.