Missa rasa

Llavieja l'encara no
en aquest desesme d'engrescar-se
per poca cosa.

Quin trasbals de perles embrutides
i gerros de perfum.

Rica d'allò que has donat
em reveles la vida
des del balancí llastat de la pietat
i, m'ho dius retenint el plor
de sota la llengua,
entre pauses d'un antic dir
que sojornen en la grava grossa
del costum.

Lena ser aquí és la cerimònia,
el pa necessari del tiberi
i de la humiliació...



A Caravaggio per " Magdalena penitent".

Gabaleh

La postal és el tot percebut,
el vull o no vull de la rosa desclosa.

Reciteu en farsí: Hafez, Saadí i Ferdowsi
mentre desembaleu  de l'embalum
de l'estar segures, el futur d'un bon dot,
el "mahr" d'un home com cal...

També vosaltres sou l'amor,
l'alè que m'enduc a iogurt amb sabsí,
que tant amoroseix l'estranya pressa
del murmuri.

Fotografia: Plaça de l'Imam/Isfahan.

Les dones iranís demanaven al futur marit per a casar-se un bon "marh" i quedava escrit en el "gabaleh" o contracte de matrimoni. Basicament es tractava de diners, cases, jardins i joies, que rebria l'esposa en cas d'un divorci a petició del marit. És una mesura de protecció de les dones musulmanes entorn al divorci.

Persèpolis

Com t'explicaria la calma Alexandre,
en l'agorafòbia de tant desert...
Apaivaga el plaer de les justes.
Has embriagat a tots els lleons cadells
de la teva ira en les sèquies sabàtiques
del meu sexe.
No t'adones que el teu comport
és complaure als Déus i al món.
Qui erra pena mereix, i el meu propòsit
tot i què la història només es lliuri a els hòmens,
és la llicència, la destresa per fer justícia.
Mireu com sondrollen les torxes en deliri
en les meves intencions.
Mireu altesa, com crema Persèpolis.

Fotografia: Persèpolis, 2013...

Diu la llegenda, que Thais una de les cortesanes que acompanyava al exèrcit, va convèncer a Alexandre embriagat per calar foc als palaus com a represàlia de la destrucció de l'Acròpolis. Aquesta dona un cop vençut l'imperi Aquemènida persa comandat per Darío I, a la gran batalla d'Issos, va llençar la primera torxa i, part d'això és el que va quedar...

Albaïna

Estudio les formes, el temps precís
que utilitzes per fer líquides les esses.
Plena de ser baixo nua per l'escala dels tons,
per rasclar la terra i satisfer l'herba humida.
M'excita descobrir coses entre allò que tens
molt trepitjat i après.
Abusar del principi d'estar sols
en un món reversible.
M'excita l'estranya flaire a boc
de les teves babutxes...

Foto: Nord de l'Índia.

Matriu del significat

És a primera vista
si de l'encontre fortuït
ens ho diem, tot  just passant
per sobre de l'empremta en relleu
del murmuri.
És a primera vista
si tamisats els reguitzells d'un plaer
esvaït, alhora acariciem
el pèl més hirsut del somni.
És a primera vista
si passat el tràngol, ens definim
vora la matriu del significat.

Assentaments de tu

S'estanyen gotes de mudança
en la veu assedegada de la consciència.

Tan aviat perduda, no és espiritualitat,
però llueixes l'alquena en el braç
del gest més predestinat.

Per què treus pit en la llunyania
i, em mostres breus assentaments de tu
arraulits en la certesa?

Descreus de la voluntat de trobar un lloc
per endur-te.
Descreus si fa que el viatge sigui
un esbos de semblança.

Sent tu, empaitant temples definitius.

Sent tu, desposseint-te d'arreus,
en la modificació discreta de ser-hi...

Punt de partida

En un medi íntim els punts del part
conserven l'ofici i ens salven la pell.
Treuen doncs, profit de la vida.