L'arca i l'home que torna...

S'aturà l'arca concupiscent al greuge
de carregar-ho tot...

T'he escrit el guió per a un dia
perquè torno més d'hora a casa
i, en aquesta gala, el desencís
vol pau als cors i a les pedres,
apilades com eufemismes.

Vull que m'expliquis el xiuxiueig
afaiçonant-te com el dolor,
com la cantelluda música
que cerca la veu.
Vull que m'expliquis el xiuxiueig
de com es grimpen els pous
sota els llençols inflats
del nostre hivern,
mancat d'extravagàncies.
Perquè a prop de la incisió dels teus ulls,

les deixes del dir són un sangloteig
de síl·labes mutilades.
Són l'arca d'inútils silencis...

Fotografia: Viatge a Mali.