Índia del Nord

Índia del Nord
Índia del Nord

dissabte, 4 de gener del 2014

Pecat de joventut

Frueix Narcís si mai
cap claustre d'aigua
t'havia colpit així.
Frueix del cabal ben guanyat
que surt de mare.
Dels ulls banyats en la contemplació
d'aquest paisatge copsat d'una aclucada,
però si em consideres
diga'm almenys que t'enutja el raciocini
d'intentar conciliar l'amor
amb la passió més tràgica
i, que tems encabir en tu
aquest reflex impol·lut de textures.




A Caravaggio per "Narcís".


Ni tan sols el somni, experiència solitària per excel·lència, no és possible sense els altres, en la mesura que ni el narcisista més reconsagrat no és capaç de somiar-se exclusivament ell mateix...

4 comentaris:

  1. M'agrada molt aquesta reflexió del narcicisme consagrat i els somnis. Som un jo perquè hi ha un nosaltres, sempre. Que tinguis uns bons reis i que et portin molta poesia i inspiració. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Sí, penso que està en la línia de la passió més tràgica, com en Narcís, enamorar-se d'un mateix. Per això el vers demana raciocini davant el fatídic desenllaç final...

    Una abraçada Sílvia. Bon any.

    ResponElimina
  3. El narcisista no en te prou en adorar-se a si mateix. Necessita d'altres que l'admirin. I buscant-los, de manera irracional, s'acompleix el seu tràgic destí.

    ResponElimina
  4. Benvinguda a Cal Captaire Glòria. El teu punt de vista enriqueix el debat sobre la qüestió que ha obert la Sílvia. Moltes gràcies per la teva participació.

    Salut.

    ResponElimina