s'ennuega en la meitat de la fam
que ens daria.
Dix l'aquari, que contaminades les matrius
de l'aigua, ja hi som tots per expressar
el tal viure d'aquest silenci.
Qui pagarà les calendes a aquesta nit
de vuit vigílies?
Es dessagna Pompeia en aquest agost
de fogueres per a peixos vius
que honoren a Vulcà i a l'epidemia
de tindre por...
Es dessagna Pompeia en un suïcidi cast
com el de Petroni, que mentre se li esvaeix
la vida per les venes , divaga entre astres
i sàtrapes el preludi d'una nova collita:
Dans al voltant de les banyes de Taure
ix el clamoreig de la llum de Verema,
la constel·lació de les busques tronades
que consigna el paisatge de tanta mística
arraïmada.
Prou de vi Corèl·lia i, de follies profètiques
que em fan tornar al cos.
Què voleu de mi pretorians, si ja no estremeix
cap risc d'allò que puc dir...
Fotografia: Ciutat de Leptis Magna. Viatge a Líbia.
